Declaració fundacional i de principis de l’Associació Homes Valencians per la Igualtat

Com a homes compromesos amb la nostra societat afirmem que la Igualtat entre homes i dones encara és un objectiu del qual encara estem lluny. Ens proposem sumar els homes al camí per aconseguir el canvi d’una societat heteropatriarcal cap a una societat igualitària i ho farem en col·laboració, entre altres, amb els moviments feminista i de persones lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals (LGTBI). És per a això que volem identificar els mecanismes a través dels quals l’heteropatriarcat sotmet a les dones, a les persones LGTBI, fent-nos còmplices d’eixa opressió, i alhora determina de forma negativa, i fins i tot tòxica, el desenvolupament de les masculinitats. Però, a més d’identificar-los volem deconstruir-los per tal de superar les opressions i patiments que generen al conjunt de la societat.

El masclisme genera formes de relació opressives i de domini front a les igualitàries, competitives front a les col·laboratives, de concentració de poder front a un poder democràtic, de força davant el diàleg, i d’invidualisme a vegades ferotge front el bé comú i la col·lectivitat. Uns valors dels quals beu el capitalisme com a sistema econòmic hegemònic al món i amb el que també mantenim una posició crítica.

De tots els mecanismes que es val el patriarcat per perpetuar la seua posició hegemònica, el reforçament de una determinada concepció de la masculinitat, des del paradigma heteronormatiu, és un element que ens apel·la directament i que defineix en allò més concret la nostra contribució a la seua continuïtat.
Es fa necessari per tant, posar totes les nostres capacitats a disposició de l’assoliment d’uns objectius que vagen adreçats a:

  • La deconstrucció de les nostres masculinitats patriarcals apresses als processos de socialització de gènere, i la seua superació per models de masculinitats diferenciats que posen l’accent en la reproducció de la vida, en tota la seua diversitat, en condicions de felicitat, respecte i potenciació mútua collectiva.
  • Projectar de forma pública models de masculinitats diferenciades a lheteronormativa, per tal d’aportar referencies divergents, que possibiliten processos de reflexió en altres homes de la nostra societat.
  • La denuncia dels sistemes hegemònics dopressió, amb especial atenció als mecanismes amb el que el patriarcat sotmet a qui es vol diferenciar del model heteronormatiu, com ara les dones, persones lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals, intersexuals (lgtbi) i amb masculinitats diferenciades de la patriarcal.

Per qüestionar la nostra masculinitat, ens comprometem a:

  1. Promoure processos individuals i col·lectius d’identificació, qüestionament i generació d’alternatives personals i col·lectives dels elements patriarcals que romanguen a la nostra forma d’exercir la masculinitat. Ens comprometem a treballar per millorar en allò personal, en allò íntim, en allò emocional, en allò individual i col·lectiu.
  2. Denunciar i lluitar privada i públicament contra tots els privilegis que representa el patriarcat per als homes i contra totes les formes de violència que d’ell deriven: sexisme, violència sexual, lgtbifòbia, assetjament en qualsevol àmbit, terrorisme masclista, etc.
  3. Reivindicar la coresponsabilitat, es a dir l’ús compartit, equitatiu i just dels temps i les tasques, entre homes i dones, tant a l’àmbit privat com als espais públics. Amb especial atenció als nostres entorns més immediats: la llar, familiar, associatiu, relacional, i d’altres.
  4. Responsabilitzar-nos de les nostres cures i coresponsabilitzar-nos d’exercir cures cap a altres persones, tasques que socialment han estat exclusivament atribuïdes a les dones en tots els àmbits. Considerem que les cures de les persones són una important aportació a la qual s’ha de donar valor socialment i que genera espais de solidaritat, cooperació i germanor entre les persones. Les cures van molt més enllà de la paternitat, de la parella i de la família, va referida també als amics, i es pot exercir de forma comunitària i organitzada a partir d’entitats socials i de forma voluntària.
  5. Reivindicar una paternitat voluntària i lliure alhora que responsable, propera i gaudida, que afavorisca tant als fills i les filles com a l’entorn i a nosaltres mateixos. Volem construir una figura antagònica a la del “pare absent” a partir del canvi cultural que suposen les masculinitats igualitàries. A més, exigim unes condicions favorables garantides pels organismes públics, especialment per l’Estat i en relació amb els permisos de paternitat, els temps de treball i la distribució de la jornada. En este sentit fem nostres les reivindicacions dels permisos iguals i intransferibles per naixement i adopció per a homes i dones.
  6. Exigir, lluitar i comprometre’ns pel canvi en la sexualitat masculina cap actituds igualitàries, que incorporen una millor gestió de les emocions i l’afectivitat i que no reduisquen la sexualitat a una mercaderia, a una competició per l’acumulació de “conquestes”, ni fomente la hipersexualitat mandatada pel model patriarcal que nega als homes les emocions i l’afecte. L’ús sexual, econòmic i simbòlic que fan els homes de les dones, especialment de les prostituïdes, són una forma d’exercir violència masclista.

Per a denunciar dels sistemes hegemònics d’opressió, ens comprometem a:

  1. Treballar per la denuncia i eradicació de les violències masclistes, des de les psicològiques, simbòliques, fins a les físiques més extremes com els assassinats o els feminicidis o les formes d’esclavatge sexual com ara la prostitució. Posant especial èmfasi en la visibilització dels micromasclismes o violències de baixa intensitat.
  2. Promoure l’equilibri de la presència entre homes i dones en els espais públics cosa que implica necessàriament visibilitzar les dones en eixos espais de construcció de societat, i fent que els homes cedisquen protagonisme. Alhora promourem l’assumpció per part dels homes d’un llenguatge inclusiu que descriga la realitat i provoque la reflexió a qualsevol persona que tinga accés al nostre discurs.
  3. Exigir mecanismes que garantisquen la Paritat de gènere en qualsevol espai de decisió i representació, ja siga a l’administració pública, a l’àmbit empresarial o a l’associatiu, com a mesura de discriminació positiva tendent a fer desaparèixer els “sostres de cristall” existents per a les dones.
  4. Proposem centrar l’atenció en els homes prostituïdors, be siguen explotadors o consumidors, per acabar amb aquesta forma d’opressió de gènere. El patriarcat educa als homes en una sexualitat masculina depredadora que objectualitza el cos de la dona i el mercantilitza convertint-lo en un objecte de consum del qual separa les cures i els afectes. La prostitució és un cas extrem de violència sexual, tot i que no l’únic, en el qual s’invisibilitza aquesta sexualitat predadora. Els homes prostituïdors tenen un paper fonamental en què la prostitució seguisca existint, be siguen explotadors o consumidors, i un canvi en la sexualitat masculina permetria, si més no, reduir, enormement aquest fenomen. Per això creiem essencial fer un debat públic i social sobre les sexualitats, els afectes i les cures, especialment de les masculinitats, per aconseguir que siguen lliures i igualitàries.
  5. Denunciem l’homofòbia, la transfòbia i bifòbia com un sistema de control sobre els afectes, els desitjos, les cures, els cossos i les relacions entre els homes amb l’objectiu d’impedir l’assumpció de valors diferents als de l’heteropatriarcat. Les seues principals víctimes són lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals però també, en menor grau, tots aquells homes amb una sexualitat divergent, amb voluntat d’expressar els seus afectes i emocions i cuidar els altres o que opten per uns cossos considerats no masculins, una diversitat de la masculinitat que ens proposem visibilitzar.

Per a projectar de forma pública models de masculinitats diferenciades a l’heteronormativa, ens comprometem a:

  1. Treballar per la visibilització de la necessitat de recursos socials e institucionals que es destinen promoure masculinitats no heteropatriarcals. S’han de generar recursos públics i també gestionats comunitàriament on els homes puguen tindre, referents, espais de trobada i serveis al seu abast.
  2. 13. Desenvolupar ferramentes per a la Coeducació amb caràcter transversal a tota la societat, als àmbits relacional, de l’afectivitat i la diversitat sexual, familiar i de gènere. Posant especial èmfasi en proporcionar ferramentes als homes per revisar la seua masculinitat i possibilitant alternatives. El nostre enfocament de l’Educació és per a la Igualtat, és a dir, per a deconstruir els models hegemònics existents i possibilitar el desenvolupament de models que els superen, més respectuosos amb la diversitat, inclusius i igualitaris.
  3. Exigir la coresponsabilitat dels mitjans de comunicació, de la industria cultural i de les instàncies reguladores dels continguts online, com a eines de socialització fonamental en la nostra societat que han de denunciar les injustícies i han de generar espais on es visibilitzen referents positius i igualitaris. Aquestes instàncies tenen un paper fonamental com a “educadors” en valors sexistes com ara la dominació, la desigualtat, la discriminació o la competència que perpetuen el masclisme i el sistema heteropatriarcal. Alhora que també, poden tenir un paper subversiu i fonamental en promoure els valors de la igualtat i el canvi en els homes. En aquest sentit, reclamem la visibilització dels efectes tòxics de la masculinitat tradicional en dones, les persones LGTBI, etc, a més dels que  té en els propis homes. Posant èmfasi en la generació de referents igualitaris entre homes i en els efectes positius sobre la població en general i sobre els propis homes que tenen les masculinitats igualitàries.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *